No es pot pas matar tot el que és gras!

Una societat fonamentada en el consum sempre procurarà construir un sentit estètic estereotipat i el més homogeni possible per procurar un màxim de vendes que rendibilitzi la fabricació en cadena. El flux de missatges destinats per a la consecució d’aquest objectiu, els inputs que rebem des dels mitjans de comunicació, més o menys publicitaris, construeixen tot un univers idealitzat que sublima aquest valor estètic homogeneïtzant fins convertir-lo en una eina imprescindible per aconseguir l’èxit o, com a mínim, evitar la marginació social. 

El discurs que ens arriba per aquesta finalitat s’omple de paraules fetitxe com amor, llibertad, salut, bellesa que es contextualitzen sempre en un entorn d’èxit social, familiar o personal quan no simplement sexual.

En el cas que ens ocupa, el contestatari es rebel·la contra la malsana tergiversació de la cita llatina “mens sana in corpore sano” que avui ha perdut el seu significat original, escrit pel poeta romà Juvenal al segle I, en una sàtira que qüestionava la vanitat de la recerca de fama. Curiosament, avui, la idea de “mens sana” es limita més a l’eslògan publicitari “yo no soy tonto” que fixa la intel·ligència en la capacitat de saber comprar al millor preu encara que haguem d’esperar-nos a les rebaixes i el “in corpore sano” persegueix la falsa promesa d’una eterna joventut assequible per tots mitjançant el pagament de quotes a mútues de salut privades, compres de cremes revitalitzants i renovació del nostre vestuari per temporades. 

El contestatari, en aquest exemple que vam trobar caminant pel Passeig Maragall, opta per combatre directament el missatge publicitari envaint el seu espai assignat i contraposant una imatge fotogràfica que enfronta veracitat documental amb idealització publicitària, tot fotent-se una mica del missatge que solapa, tal vegada perquè no es pot matar tot el que és gras.

%d bloggers like this: