OBRA: Morpho’s Nest in a Cadmium House (2018)
ARTISTA: Lluís Lleó (Barcelona, 1961)
Districte: Les Corts
Barri: Pedralbes
Lloc: Avinguda Diagonal | Parc de Pedralbes. .
A finals d’abril del 2018 es van instal·lar a l’Avinguda Diagonal, just al davant de l’entrada al Palau de Pedralbes, 6 monòlits de pedra arenosa (5 d’ells pintats per les dues cares) de gairebé 4 metres d’alçada, alineats en dues files enfrontades de tres peces cadascuna. Aquest conjunt creat per l’artista Lluís Lleó es presenta sota el títol Morpho’s Nest in a Cadmium House i romandrà instal·lat a la ciutat de Barcelona durant un mínim de quatre anys.
Tot i que aquesta obra va ser originalment creada l’any anterior per a la seva exhibició al Park Avenue de Nova York, podem dir que l’obra que contemplem a Barcelona és una altra. D’una banda, als cinc monòlits exposats al carrer novaiorquès s’ha afegit un sisè en homenatge a Xavier Corberó, un escultor significativament compromès amb l’art públic a Barcelona, amic de Lluís Lleó i que va morir just un any abans de la inauguració de Morpho’s Nest in a Cadmium House a la ciutat comtal. De l’altra, la nova disposició de les pintures que componen l’obra i la seva nova ubicació estableixen un diàleg renovat amb un context arquitectònic i social diferents. De fet, el mateix Lluís Lleó defineix la seva obra com “una pintura transitable” que, en contacte amb la vida, pot transformar-se o no, desaparèixer o perdurar i, fins i tot, deixar la seva empremta amb el pas del temps.
El sofisticat títol de l’obra també ens ajuda a entendre una mica les motivacions de l’artista. La paraula “Morphos”, d’una banda, ens remet a l’aspecte canviant, a la transformació de l’element i, d’altra banda, fa referència a aquelles papallones neotropicals de grans dimensions i resplendent color blau. El cadmi (“Cadmium”), òbviament, ens remet a l’element químic transformador. Els colors cadmi per artistes van ser descoberts prop de 1820 i produïts industrialment a mitjans del 1840. Els artistes valoraven l’alt nivell d’opacitat, la gran resistència a la llum i el brillantor d’aquests colors com un dels millors pigments per a la pintura. Finalment, “House” ens recorda la relació entre l’arquitectura i la pintura tan present en l’obra de Lleó ja sigui com aspecte delimitador de l’espai, com a context referencial o com a fenomen dimensional.
En altres paraules, Lluís Lleó reprèn des d’una òptica contemporània l’aspecte més essencial i primari de l’art, la transformació del seu suport, del seu habitacle, en una recerca de la bellesa. En aquest sentit, i com explica el mateix artista, l’obra que contemplem remet als frescos romànics que ell contemplava de nen al costat del seu pare en les seves visites al MNAC i, de fet ¿no estem veient aquí sis parets pintades desplaçades des d’on van ser creades originalment?
| Links d’interès |
L’OBRA DE LLUÍS LLEÓ A PARK AVENUE. Clip del Telenotícies migdia de TV3 de 02/05/2017. |
Art als carrers de Barcelona 