OBRA: Antonio López y López
Inaugurada el 1884,
efígie de López destruïda el 1937,
reconstruïda el 1944,
escultura retirada el 2018
reemplaçada extraoficialment el 2022
ARQUITECTE: Josep Oriol Mestres
ESCULTORS: Venanci Vallmitjana (original 1884) i Frederic Marés (reposició 1944)
PERFOMANCE VOLATILITZADORA: Ajuntament de Barcelona (2018)
ESCULTURA HUMANITAT: James Colomina (2022)
Districte: Ciutat Vella
Barri: El Barri Gòtic
Lloc: Plaça d’Antonio López
El problema dels monuments fets “per a major glòria de”
és que precisament la glòria dura el que dura.
Barcelona, fins poc abans de L’Exposició Universal de 1888, era força pobre en mostres d’art al carrer i les temàtiques predominants eren bàsicament religioses o mitològiques que, es podria dir, és el mateix, només matisat pel fet d’anar vestit amb hàbits o anar en pilota picada lluint abdominals.
Dit això, s’acostaven les dates de l’Exposició Universal i la burgesia barcelonina va començar a erigir monuments de personatges contemporanis que fossin significatius a l’epoca. En altres paraules, van plantar monuments per a major glòria de “qui paga mana” i és que l’ostentació era un aspecte inherent a la burgesia (ho diem per si no us havieu adonat caminant pel luxuriós Passeig de Gràcia).
Llegim a la wiki que precisament aquest monument dedicat a Antonio López y López, màxim representant de l’alta burgesia barcelonina del segle XIX, va ser el primer d’aquests monuments que comentava, inaugurat un any després de la seva mort.
El senyor López, nomenat marquès de Comillas per Alfons XII, va ser un gran empresari, banquer i filantrop que, quina llàstima, va forjar la seva fortuna amb el tràfic d’esclaus a Cuba.
Durant la Guerra Civil, el 1936 o 1937, segons quina font consultem, l’estàtua va ser enderrocada i la plaça rebatejada en homenatge al Capità d’Assalt Maximilià Biardeau (figura que no entrarem a comentar ara) de qui es va posar una foto davant del pedestal del monument, es van esborrar les inscripcions de les “brillants gestes” d’Antonio López i es van substituir per una altra inscripció: “Plaza del capitán Biardeau, mártir por la libertad”.
El 1943, ja acabada la guerra, en un exemplificant gest de recuperació de l'”ordre”, l’estàtua desapareguda va ser substituïda per una rèplica realitzada per Frederic Marés que va romandre in situ fins a l’any 2018.
A partir del 2010, es comencen a escoltar reclamacions demanant la retirada de l’escultura atenent el passat esclavista de l’homenatjat en pedra. SOS racisme, CCOO, UGT i la CUP fan aquesta demanda a l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, l’any 2017, el Ajuntament aprova la retirada de l’escultura.
A partir del 2010, es comencen a escoltar reclamacions demanant la retirada de l’escultura atenent el passat esclavista de l’homenatjat en pedra. SOS racisme, CCOO, UGT i la CUP fan aquesta demanda a l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, l’any 2017, el Ajuntament aprova la retirada de l’escultura.
És el març de l’any 2018 quan una grua acaba portant-se la estàtua al mig d’una espècie d’una performance festiva amb circ, música en directe, xocolata calenta i espectacle pirotècnic. Així que avuí ens trobem amb un pedestal buit, decorat amb quatre relleus al·legòrics que fan referència a les activitats empresarials de el senyor López i tota una serie d’inscripcions dedicatòries d’entre les quals en destaquem aquesta signada per Alfons XII:
“España ha perdido uno de los hombres que más grandes servicios le han prestado”
Avui, ens fa gràcia comprovar la literalitat de la frase mentre mirem el pedestal buit. Efectivament, López i López està perdut en algun racó oblidat del Museu d’Història de Barcelona.
A pedestal buit, art urbà posat en safata
Van passar dos anys amb el pedestal sense la figura del mecenes i esclavista barceloní, mentre el nomenclàtor de la plaça encara ens recordava el nom d’Antonio López. El 30 de gener del 2022, però, coincidint amb l’aniversari de l’abolició de l’esclavitud a Espanya l’any 1837, l’artista urbà James Colomina va plantar per sorpresa una de les seves carecterístiques escultures vermelles sobre aquella plataforma enaltidora.
Sota el títol Humanitat, James Colomina presenta l’escena d’una abraçada entre una persona i un enorme ós de peluix, una tendra i surrealista imatge de proximitat i afecte en què la mascareta juga un estrany paper de profilaxi o anonimat, no sabem, preventius.
La temàtica de l’escultura no sembla que tingui gaire relació amb la denúncia antiesclavista si no és per l’enaltació de l’amor entre espècies diferents, encara que una sigui de vellut. En qualsevol cas, l’acció d’aquest artista urbà en una data tan significativa ha posat de manifest la lentitud habitual de l’Administració en la presa de decisions, més quan aquestes tenen a veure amb l’exhibició d’art a l’espai públic i, així, l’abraçada de l’ós continua subratllada per aquell “A López y López”.
Cal dir que, de moment (i això implica provisionalitat i que, per tant, encara veurem nous episodis d’aquesta sèrie), l’Ajuntament deixarà l’estàtua després que els bombers van comprovar que no hi hagués risc que l’escultura caigués.
Art als carrers de Barcelona 