El 7 de febrer de l’2021 es va convocar a un grup de d’artistes al Parc de les Tres Xemeneies per a la realització de murals sobre la llibertat d’expressió en un acte de solidaritat amb el raper Pablo Hassel, condemnat a presó per injúries i calúmnies a la monarquia.
Els escàndols de corrupció de l’emèrit (persona que s’ha retirat d’una ocupació o càrrec i gaudeix algun premi pels seus bons serveis) i el seu autoexili als Emirats Àrabs van passar la ratlla del desprestigi que la Casa Reial ja arrossegava i que ja havien estat causa de l’abdicació del monarca.
Era lògic deduir que, en un acte per la llibertat d’expressió en solidaritat amb el raper que havia fet crítica aparatosament descarnada contra la monarquia, els artistes incidirien en el mateix tema regi des d’una perspectiva crítica i irònica.
El mural que destaquem a la capçalera d’aquesta entrada, realitzat per roc blackblock, un artista molt significat a la ciutat pels seus excel·lents treballs especialment compromesos amb la memòria històrica i la denúncia antifeixista, no va durar ni 24 hores estampat a la paret. Una brigada municipal de neteja especialitzada en grafits convenientment escortada per efectius de la Guàrdia Urbana va esborrar específicament aquest mural tot i que estava relitzat en un dels murs autoritzats per l’Ajuntament per a aquest tipus d’activitat artística.
Però, si no vols caldo, dues tasses. A causa d’aquesta bretolada municipal, el retrat del rei travessat per fletxes republicanes va ser inusualment publicitat per tots els mitjans de comunicació i àmpliament difós a les xarxes socials precisament per convertir-se en víctima i alhora exemple de la manca de llibertat d’expressió. No només això, l’actitud intolerant davant el mural crític va desencadenar la realització d’altres murals denunciant el fet, el mateix roc va contestar amb nou treball a la mateixa paret
Encara no s’ha aclarit qui és el responsable de l’ordre de la “neteja” però, en qualsevol cas, el que ha passat posa de manifest que la intolerància al missatge crític, i més en temes de monarquia, encara és el nostre pa de cada dia i que hi ha més interès a perseguir el crític que al censurador. No cal dir que tots aquests murals van ser malmesos amb l’esprai de qui, a falta d’arguments, només sap reaccionar eliminant els missatges que no li complauen.
Art als carrers de Barcelona 