Juntes, diverses i rebels

El dia 8 de març es celebra el Dia de la dona (ja no cal que sigui treballadora). Es va escollir aquest dia recordant una primera vaga el 8 de març de 1857 quan milers de treballadores tèxtils van decidir sortir als carrers de Nova York demanant salaris més justos i condicions laborals més humanes. Però és que el mateix dia, 51 anys més tard, el 1908 amb el lema ‘Pa i roses’ (seguretat econòmica i millor qualitat de vida) milers de dones tornen a prendre els carrers de Nova York per exigir un augment de sou, menys hores de treball, dret a vot i prohibir el treball infantil.

La reivindicació feminista postula bàsicament el principi d’igualtat de drets de la dona i l’home en termes polítics i socials i, des dels seus inicis, ha estat una cursa de fons, llarga i pesarosa. Penseu que a Espanya, per exemple, la dona no va poder votar fins a les eleccions municipals i les generals de 1933, durant la Segona República (després arribaria Franco i aquest dret desapareixeria tant per a dones com per a homes durant més de 40 anys).

La crítiques de certs sectors al moviment feminista són sempre vuitcentistes i esbiaixades, sense cap sentit de contemporaneïtat i òbviament amaguen la preocupació, la por, pel que entenen com una competició en termes igualitaris. En aquest sentit, els comentaris, per cert, sempre despectius contra el moviment femenista que encara avuí s’escolten deixen palès el caràcter sexista i classista dels que els verbalitzen.

Aquest 2021 s’ha tornat a celebrar aquest Dia de la Dona però amb el handicap de la pandèmia que ha impossibilitat mobilitzacions com les de l’any passat. Tot i així, s’han produït certes manifestacions al carrer com la d’aquesta entrada, un tríptic sobre les parets de l’antiga presó de la Model realitzat per sis dones artistes, totes elles col·laboradores amb les seves il·lustracions de la revista Femiñetas. Lola Vendetta, María Pichel, Amaia Arrazola, Vicky Cuello, Carolina Monterrubio i Marina Capdevila han treballat conjuntament aquest mural compost en tres parts: Juntes, diverses i rebels.

Una miscel·lània d’estils perfectament conjuntats que exemplifica el mateix contingut que reivindica el mural, la unió fa la força i si és en to festiu i femení, millor que millor.

%d bloggers like this: