“Columba Attack”

Ja hem parlat en alguna ocasió de la lliure interpretació que cada individu pot exercir sobre una obra artística atenent la seva subjectivitat, bagatge cultural i sentit estètic, per posar alguns condicionants personals. A l’art en l’espai públic es sumen els condicionants externs com la ubicació de la peça o el moment històric i els condicionants socials, per citar els més evidents.

Cal afegir la intervenció de tercers, brétols gens respectuosos amb el que la majoria entén com un bé públic i que es dediquen a empastifar amb pintura i fer malbé peces artístiques sense solta ni volta, alterant la percepció tant del continent com del contingut.

I després hi són els coloms que, a diferència dels anteriors, la caguen per necessitat però amb terribles conseqüències corrosives amb els seus corresponents canvis que alteren la significació de l’obra. A continuació, alguns exemples per il·lustrar el que volem dir.

La pell del Lleó de Nemea no salvarà a Hèrcules

Detall de la font d’Hércules (1802), projectada per Salvador Gurri i esculpida per Josep Moret.

La Font d’Hèrcules és la font ornamental més antiga de Barcelona que, com tantes altres escultures de la ciutat, va ser canviada d’emplaçament atenent les modificacions urbanístiques d’una població en ple creixement fins que definitivament va quedar en aquest punt el 1928.

La figura que corona la font és una represantació d’Hèrcules que recull alguns elements típics de la tradició clàssica establerta per Lisip el segle IV aC. L’estàtua representa un heroi de massissa musculatura fatigat a l’acabament del seu primer treball, matar i escorxar el Lleó de Nemea, i que descansa recolzant-se en el seu bastó mentre carrega amb la pesada pell de l’animal que serà, a partir d’aquest moment, la seva impenetrable armadura que el protegirà dels envits de l’enemic però que no el salvarà de … les defecacions dels coloms.

És pitjor el remei que la malaltia? 

Detall del cap del General Prim al parc de la Ciutadella (original de 1887, Lluís Puiggener; reconstrucció de1948, Frederic Marès)

Una de les solucions que veiem habitualment en moltes escultures és clavar-li afilats filferros per intentar dissuadir els coloms de posar-se sobre la figura i deixar el record blanquinós de la seva visita. Però aquesta solució també altera la nostra percepció de la peça que estem contemplant, però… Què veiem a la fotografia? El retrat del General Prim o a un dels cenobites de Hellraiser? No sabeu què és un cenobita? Mireu la foto de la dreta.

Patir el martiri

Detall de Pescador, una escultura de 1928 realitzada per Josep Tenas i Alivés que podeu trobar a la plaça Catalunya

I per tancar aquesta entrada escatològica titulada “Columba Attack” us deixo aquesta imatge d’un humil (i atlètic) pescador convertit en Sant Sebastià màrtir per efecte dels filferros clavats com fletxes en el seu cos i les terribles ferides de sang blanquinosa que no cal explicar. De fet, un compendi de les dues fotos anteriors.

%d bloggers like this: