L’stencil és una tècnica que consisteix en aplicar pintura sobre una plantilla. Les principals avantatges d’aquesta tècnica són, d’una banda, la rapidesa de l’actuació sobre la paret (tan fonamental en tot exercici clandestí) i, d’altra banda, la possibilitat de repetició del mateix motiu tantes vegades com es vulgui o es pugui.
En l’exemple d’aquesta entrada, un stencil vist a la Vila de Gràcia, l’autor ens alliçona sobre la creixent presència de l’extrema dreta en el panorama polític del nostre país i ens convida a oferir resistència contra aquest avanç rememorant l’emblemàtica foto que Juan Guzmán va fer el 1936 a Marina Ginestà i Coloma a la terrassa de l’Hotel Colón.
Comentant aquesta fotografia, la mateixa Ginetsà va dir:
“… convivíem amb la mística de la revolució del proletariat i les imatges de Hollywood, de Greta Garbo i Gary Cooper”
Bé, no deixa de ser curiós que Marina Ginestà citi com a referents a l’actriu que va encarnar la Ninotchka d’Ernst Lubitsch i a l’actor protagonista de For Whom the Bell Tolls (Por quién doblan las campanas). Pot ser que si els nostres referents socials i culturals fossin altres (o simplement tinguéssim certs referents) no caldria estampar grafits com aquest.
Art als carrers de Barcelona 