OBRA: Dama d’Elx (rèplica del 2009 d’un original datat al segle IV o V aC)
Districte: Sant Andreu
Barri: La Sagrera
Lloc: Jardins d’Elx
L’any 2009 l’Ajuntament d’Elx va donar aquesta rèplica a la ciutat de Barcelona amb motiu de la remodelació de la plaça dels Jardins d’Elx al barri de la Sagrera. L’original d’aquest icònic bust que Elx ha escollit com a símbol de la seva ciutat es pot veure, paradoxalment, en una altra ciutat, concretament al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
La figura sorprèn per la sofisticació del seu vestuari, complements i pentinat (alguns s’han entestat a convertir la dama d’Elx a la font d’inspiració de l’estilisme de la princesa Leia de La Guerra de les Galàxies) però sobretot pel grau de perfecció de la seva representació.
Pel que fa a la funció de l’escultura, tot són conjectures com que si és un suposat oracle, que si tindria un ús funerari, que si és una urna cinerària de l’època ibèrica i altres tantes hipòtesis. Tampoc hi ha consens sobre la identitat de el personatge, uns parlen de la representació d’una divinitat, altres de el retrat d’una difunta o d’algun personatge noble, o bé que es tracta d’una sacerdotessa. El cas és que tanta teoria i tan poca conclusió han facilitat l’aura de misteri que envolta l’escultura.
La dama d’Elx, que en el moment de la troballa el 1897 va ser batejada com La Reina Mora, va passar de les mans del propietari de les terres on va ser descoberta a les del Museu del Louvre per 4.000 francs de l’època. Tot i que la negociacions per al retorn de l’escultura a Espanya van començar el 1935, no va ser fins a 1941, ja acabada la Guerra Civil, quan el bust va arribar de tornada a Espanya i va acabar sent instal·lat al Museu del Prado on va romandre fins a 1971 quan, per ordre ministerial, es va instal·lar al Museo Arqueológico Nacional.
A la dreta, la rèplica als Jardins d’Elx de Barcelona
La rèplica que tenim a Barcelona comença a patir el deteriorament gairebé inherent a tota exibició pública. A poc a poc es perden detalls i s’esquerda la pedra, per no parlar dels habituals actes incívics que taquen amb esprai la dama. En qualsevol cas, encara que no hagi comparació amb la contemplació de l’original, agraïm que aquesta dama il·licitana establerta a Barcelona ens apropi, ni que sigui referencialment, als orígens de l’art ibèric.
Art als carrers de Barcelona 