El drac que volia jugar

OBRA: El Drac (1987)
ESCULTOR: Andrés Nagel
ARQUITECTES: Luis Peña Ganchegui, Francesc Rius

Districte: Sants-Montjuïc
Barri: Sants
Lloc: Parc de l’Espanya Industrial

Sense cap dubte el drac més emblemàtic de Barcelona, per grandària (7 metres d’alçada), per pes (unes 15 tones), per solidesa (pell d’acer), per formes (acurat disseny), per contemporaneïtat (finals dels 80) però, sobre tot, sobre tot, pel seu sentit lúdic i participatiu, és aquest que ens va portar Andrés Nagel des d’aquelles terres basques plenes de mites i llegendes.

Aquest drac tobogan viu en una ciutat a la vora de la mar, i quan esta sol s’aburreix molt però hi han molts nens petits que se l’estimen molt i juguen amb ell tot el dia, de sol a sol. Us sona aquesta cançò?

Pot ser que ens fem grans com Jackie Paper i una tarda grisa deixem de visitar el drac; no oblidem mai, però, que un dia vam pujar per la seva cua i vam somiar poder volar. Què? Li posem música?