Mater nostra non est

La representació de la maternitat a través de l’art escultòric a l’espai públic de Barcelona ens demostra el caràcter androcèntric dominant en un tema consubstancial a la dona. No hi han “paternitats”; interessen altres qualitats de l’home com a model escultòric. És clar, les escultures que estem contemplant estan compreses entre 1928 i finals dels seixanta i tracten bàsicament el tema de la protecció i atencions al nounat. A Barcelona li cal una interpretació artística contemporània i femenina del tema com a contrapunt conceptual en l’espai públic respecte a l’existent fins ara.

OBRA: Maternitat (1928) 
ARTISTA: Vicenç Navarro

Districte: Eixample
Barri: La Dreta de l’Eixample
Lloc: Plaça Catalunya


Una escultura inscrita dins del que es va denominar realisme mediterrani o, en altres paraules, un neoclassicisme exacerbat. Així, el que veiem és una mare divina prou musculada com per poder aixecar el pes de la bèstia rodanxona que porta en braços. Ens crida especialment l’atenció el rostre de la mare amb els ulls tancats que podria ser tant una expressió del amor maternal, com una pregària demanant que el nen comenci aviat a caminar.

OBRA: Maternitat (1940) 
ARTISTES: Enric Monjo (foto esquerra) i Vicenç Navarro (foto dreta)

Districte: Eixample
Barri: La Dreta de l’Eixample
Lloc: Passeig Sant Joan, 102


Dues maternitats que flanquegen l’entrada d’una oficina de Caixa Banc en un edifici construït l’any 1940. Les dues de tall clàssic. A la de Monjo, la mare alça a l’infant per mostrar-lo al públic formalitzant la presentació del nouvingut. A la de Vicenç Navarro, l’actitud sembla més protectora potser per les reserves que el nadó mostra davant l’espectador; un nadó que, per cert, torna a tenir problemes de proporció . En qualsevol cas, les dues mares estan abillades amb vestits i pentinats que les divinitza a elles i ens retrotrau a nosaltres cap a l’antic món dels clàssics.

OBRA:  Maternitat o ayuda al desvalido (1956) 
ARTISTA: Luisa Granero

Districte: Les Corts 
Barri: La Maternitat i Sant Ramon
Lloc: Jardins de la Maternitat


Pot ser, aquesta sigui la maternitat més significativa de les que trobem a l’espai públic de Barcelona. Per què? D’entrada, de totes les maternitats distribuïdes per Barcelona aquesta és l’única signada per una dona que, per cert, havia estat mare 3 anys abans d’inaugurar aquesta peça (tot i que esta realitzada a partir d’un model de 1951). També és la que, tangencialment, ens parla de la lactància i els seus efectes sedants en el nadó un cop saciat i, com haviem vist en altres representacions, reflecteix l’actitud tendra i protectora de la mare cap al seu fill.

OBRA: Maternitat (1966)
ARTISTA: Carlos Ferreira de la Torre

Districte: Horta-Guinardó
Barri: Montbau
Lloc: Hospital Materno-infantil Vall d’Hebron


Aquest escultor afí a la ideologia falangista ens presenta aquesta maternitat rígida, d’esquena recta, estirada. Atacada per coloms de guerra, no està clar si fa més por ella o l’infant amb espatlles d’adult empresonat darrera la tanca d’unes mans posesives.
Una escultura poc estimulant tenint en compte que potser estiguis aquí perquè has d’entrar a la sala de parts que hi ha just davant, a l’Hospital maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
Vuit anys més tard Stephen King escriuria Carrie, però aquesta és una altra història.

OBRA: Maternitat (1966) 
ARTISTA: Jacinto Bustos Vasallo

Districte: Sant Andreu
Barri: El Congrés i el Indians
Lloc:  Plaça del Congrés Eucarístic


De formes arrodonides i poc definides, l’escultura de Vasallo recorre a una altra de les representacions estereotipades de la maternitat, la de la dona amb el nadó relaxat a la seva falda. En aquest cas, amb el cap reclinat mirant cap al nounat i les mans (bé, l’única que li queda) obertes amb els palmells cap amunt en senyal, volem pensar, més de presentació al món que d’ofrena.

OBRA: Maternitat (1970) 
ARTISTA: Sebastià Badia

Districte: Sants-Montjuïc 
Barri: Poble Sec
Lloc:  Jardins Mossèn Jacint Verdaguer


Tendresa i cura. Molt amagada als jardins de Mossèn Jacint Verdaguer trobem aquesta altra representació d’una maternitat amb el nadó a la falda de la dona. Destaquem l’expressivitat de la cara de la mare i la mida del cap del nadó. El part no devia ser fàcil per a aquesta dona. Sembla clar que a finals dels 60 el pes de les criatures encara no preocupava ni a obstetres ni a parteres, ni tampoc a escultors.

OBRA:  Maternitat (1960, còpia de bronze 1995) 
ARTISTA: Joan Rebull

Districte: Sants-Montjuïc 
Barri: Poble Sec
Lloc: Plaça de las Navas


Llegim la següent descripció sobre la present escultura: “traspua un esperit d’humanitat i tendresa, projectat en els braços entrellaçats de mare i fill i en el gest d’acolliment de la mà dreta de la mare”.
Permeteu una petita discrepància; d’una banda el hieratisme habitual en l’obra de Rebull resta intimitat a l’escena. De l’altra, Mare i fill s’agafen pels braços en un gest que pot semblar delicat però crida l’atenció que entre tots dos la mirada no sigui directa, la cara de la mare apunta cap al front mentre mira a el fill de reüll i amb la seva mà dreta subjecta l’esquena del fill en un gest que pot ser tant d’aproximació com de retenció, una possibilitat que cobra força quan ens fixem també en la inexpressivitat del rostre matern.

Cal destacar com a nota diferencial respecte a la resta de maternitats a l’espai públic de Barcelona, l’avançada edat de la figura del fill que, amb tota probabilitat, aviat deixarà de poder córrer en pilotes per casa.

%d bloggers like this: