Hedonisme classista i sensualitat classicista
Un detall bucòlic i un altre disonant
El classicisme i la sensualitat dominants en els Jardins de Joan Maragall topen amb dues escultures que trenquen amb la tònica general del espai.
Cérvols de Frederic Marès
La primera són aquests Cérvols de Frederic Marès que representa un grup amb tres d’aquests animals descansant a terra. L’escultura en qüestió és una còpia d’una altra del 1967 que Marès va realitzar per decorar els jardins Jaume Vicens i Vives i on va recrear tot un bestiari d’animals relacionats amb el món de la caça. L’èxit popular d’aquests jardins, pot ser gràcies a un cert estilisme kitsch de les escultures, va facilitar que es fessin nombroses còpies d’alguns dels exemplars, tant per a particulars com per a col·locar en altres espais públics.
Stèle pour les Droits de l’Homme (Estela pels Drets Humans) de Jean-Pierre Raynaud
Però l’obra que desentona més en el context classicista dels jardins és aquesta de Jean-Pierre Raynaud, realitzada l’any 1990, inaugurada el 1993 al Parc de Sant Martí, retirada el 1994 per sarlvar-la d’una infinitat d’actes vandàlics i reinstal·lada en els Jardins de Joan Maragall el 1997, coincidint amb el dia dels Drets Humans, sota el mandat a l’alcaldia de Joan Clos.
Les rajoles ceràmiques blanques amb juntes negres per construir espais i formes reticulars són un recurs molt habitual a gran part dels treballs d’aquest artista contemporani francès. L’ordenament rigorosament geomètric de la forma qüestiona la nostra relació amb el món i la necessitat d’ordenar-lo establint un contrast entre el que és artificial i el que és natural. Així, l’obra que inicialment ja anava a ser instal·lada en un parc, encara que fos un altre, contrasta amb el verd intens que l’envolta i creix sobre terra com si d’un altre arbre del jardí es tractés però aquest, a diferència dels del seu voltant, té una estructura perfectament delimitada, ordenada i gens arbitrària, podriem dir que és una construcció regulada en oposició al lliure albir de la natura. Dit d’una altra forma, Natura adversus Art o Cultura.
El lloable esforç que es va realitzar al voltant dels anys noranta per contemporitzar l’obra artística en els espais públics de Barcelona va portar a la nostra ciutat aquesta mostra del treball d’aquest artista visual de prestigi internacional, ara bé, ¿no hi havia un altre espai públic on col·locar la peça per a salvar-la de les bretolades? o… ¿pot ser que col·locar una escultura que ret tribut als Drets Humans en uns jardins construïts durant la dictadura de Primo de Rivera i ampliats durant el franquisme per ús i gaudiment d’un monarca sigui un acte premeditat?
Segueix llegint
Art als carrers de Barcelona 