Hedonisme classista i sensualitat classicista
El palauet
El 1970, durant les acaballes del franquisme i l’alcaldia de Jose Maria Porcioles, es van inaugurar tres Jardins a la muntanya de Montjuïc que homenatjaven amb el seu nom a tres poetes catalans: Mossèn Costa i Llobera, Mossèn Cinto Verdaguer i Joan Maragall.
Els Jardins de Joan Maragall que aquí comentem, es van realitzar al voltant del Palauet Albéniz construït el 1929 per a l’ús i el gaudi d’Alfons XIII durant la seva visita a l’Exposició Internacional d’aquell any.
La reformes i ampliació d’aquests jardins es van realitzar atenent a la seva funció de nova residència oficial de la Família Reial Espanyola i, per aquest motiu, només es poden visitar els caps de setmana i dies festius durant un horari restringit i sempre que no hagin esdeveniments oficials en el recinte.
Si voleu passejar en un ambient classicista i alhora classista i anacrònic mentre contempleu gran varietat d’escultures, sobretot nus propers a l’estil noucentista, llavors aquest és el vostre jardí.
1929. El Pavelló Reial de Montjuïc.
Fent la vida fàcil a Alfons XIII.
Els Jardins de Joan Maragall tenen el seu origen en l’enjardinament i arranjament de part de la muntanya de Montjuïc que l’ajuntament de Barcelona va encarregar a l’arquitecte paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. Coneixem aquests jardins com a tals, però, a partir de l’ampliació que es va realitzar el 1970 d’aquells primers que envoltaven el llavors Pavelló Reial de Montjuïc, avui més conegut com Palauet Albéniz.
Tot i que la família reial d’Alfons XIII tenia a Barcelona la seva residència oficial al Palau de Pedralbes, que havia estat cedit pel comte Eusebi Güell a la Corona i remodelat el 1924 per a tals efectes, es va considerar oportú construir un petit palauet a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional del 29 i que fes alhora de pavelló en representació de la Casa Reial Espanyola i de lloc tant per a la recepció d’autoritats il·lustres com per al descans dels monarques durant el període del certamen.
A la dreta, un dels lleons que decoren l’entrada, atribuïts a l’escultor Venanci Vallmitjana
i que, el 1970, es van traslladar aquí des del Palau de Pedralbes on es trobaven originalment.
El disseny del palau es va encarregar a Juan Moya, arquitecte de la Casa Reial, que es va inspirar, seguint les pautes de la cort madrilenya, en l’arquitectura palatina borbònica caracteritzada per ser d’un estil barroc auster amb façanes sòbries alhora que majestuoses construïdes utilitzant totxo i pedra amb cobertes de pissarra.
El palauet quadrangular es va aixecar dins del recinte de l’Exposició al costat del Palau de l’Art Modern i el Palau de les Missions. L’interior de l’edifici va ser decorat amb armadures procedents de la Reial Armeria i tapissos de la Reial Fàbrica de Tapissos i de les col·leccions reials. Així mateix, diverses sales del pavelló, tant en decoració com en mobiliari, eren reproduccions d’altres existents en els Reals Llocs. Es va tractar, doncs, que Alfons XIII i la seva família se sentissin com a casa seva mentre descansaven de les seves visites als diferents espais del recinte Firal o rebien algun convidat il·lustre.
Anys 30. El bategen Palauet Albéniz
i se’n van amb la música a una altra banda
El palauet quadrangular es va aixecar dins del recinte de l’Exposició al costat del Palau de l’Art Modern i el Palau de les Missions. L’interior de l’edifici va ser decorat amb armadures procedents de la Reial Armeria i tapissos de la Reial Fàbrica de Tapissos i de les col·leccions reials. Així mateix, diverses sales del pavelló, tant en decoració com en mobiliari, eren reproduccions d’altres existents en els Reals Llocs. Es va tractar, doncs, que Alfons XIII i la seva família se sentissin com a casa seva mentre descansaven de les seves visites als diferents espais del recinte Firal o rebien algun convidat il·lustre.
Podríem dir metafòricament que l’Exposició Internacional de 1929 va ser una de les últimes festes d’Alfons XIII i el 1931, després de la proclamació de la República, va abandonar el país.
El 1932 es va plantejar convertir el Palau en Museu de la Música i, amb aquesta finalitat, es va canviar el nom del pavelló per el de Palauet Albéniz, Museu d’Instruments de Música Antics i, a més, es va encarregar la relització d’un bust als artistes Enric Casanovas i Mateu Fernández de Soto en honor al compositor i pianista català. El projecte, però, no va prosperar i va quedar definivamente aturat amb la Guerra Civil. Això sí, va quedar el nou nom del palau i el bust que avui es conserva en l’actual Museu de la Música de Barcelona.
1965-1970.
Remodelació i ampliació del Palau i els Jardins
Durant la Segona República i el franquisme, el palauet va estar infrautilitzat quan no totalment en desús. A finals dels cinquanta, principis dels seixanta, l’alcalde Josep Maria de Porcioles va decidir rehabilitar l’edifici i ampliar els jardins al seu voltant per convertir el lloc en residència per a visites de personalitats il·lustres i especialment per al príncep Joan Carles, nomenat pel dictador Francisco Franco com a successor a títol de rei d’Espanya, i per a qui el Palau de Pedralbes no era del seu grat.
Per a l’ampliació del Palauet es va adjudicar el projecte als arquitectes municipals Joaquim Ros de Ramis, Antoni Lozoya i Ignasi Serra Goday que van seguir l’estil marcat per l’edificació ja existent. Es van afegir dues noves ales que van engrandir l’apecte exterior del palau, ara amb forma de T majúscula en comptes de quadrangular. Es va crear un accés al palauet a través d’una gran escalinata de dos trams separats per una font, imitant l’estil de l’arquitectura barroca monàrquica i també es va fer portar els dos lleons del Palau de Pedralbes per donar un aspecte més regi a la que ara s’ha convertit en l’entrada posterior.
L’ampliació dels Jardins es corresponia també a l’assignació del palau com allotjament oficial de la Família Reial a Barcelona. Després de l’enderrocament dels palaus d’Art Modern i de les Missions, ja molt deteriorats en aquells anys, es disposava de més de 3 hectàrees de terreny per redissenyar, un treball que es va encarregar a l’arquitecte en cap del departament de Parcs i Jardins de Barcelona, Joaquim Maria Casamor.
A la foto es pot apreciar la forma quadrangular del palau original Foto: Fons TAF / ANC. Font: barcelofilia.
A la dreta, captura de google maps on podem apreciar l’ampliació del Palauet Albéniz
i les dimensions dels nous Jardins de Joan Maragall.
El disseny dels jardins es va plantejar amb un marcat estil clàssic afrancesat propi dels segle XVII i XVIII amb formes geomètriques, espais ben delimitats per tal d’imposar l’ordre a la natura i aquirir un aspecte solemmne fet a mida d’un règim absolutista.
Acabada la remodelació, Franco inaugurava el nou palau a mitjans de l’any 1970 i Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia, llavors encara prínceps, es convertien en els primers hostes del Palauet Albéniz a pricipis de 1971. El 1975, ja coronats, els monarques estableixen el lloc com la seva residència oficial durant les seves estades a Barcelona i així fins als nostres dies, de pares a fills sense impost de successions.
Els Jardins de Joan Maragall avuí
La presentació dels jardins que trobem a la web de l’Ajuntament de Barcelona comença fent èmfasi en el caràcter regi i residencial del lloc. Se’ns descriu el parc com un espai elegantíssim amb “avingudes arbrades, àmplies extensions de gespa, parterres de broderie, fonts ornamentals, nombroses escultures a l’aire lliure i un palauet que fou, i encara és, residència reial”. Si afegim que la majoria d’escultures que trobem al jardí són representacions de nus femenins, no podrem evitar pensar que estem llegint una descripció sobre el gust afrancesat, hedonista, sensual i androcèntric, de l’aristocràcia i burgesia de mitjans del XVIII on la bellesa i el bon gust tenien com a principal objectiu d’embriagar els sentits sense atendre al contingut.
Com a espai públic compartit amb un monarca, els jardins tenen les seves limitacions. Només es poden visitar durant els caps de setmana i dies festius, de 10:00h a 15:00h, si no estan ocupats per a la celebració d’esdeveniments institucionals o quan el Palauet Albéniz (sempre tancat al públic excepte dies assenyalats de portes obertes) té algun inquilí il·lustre. De fet, les dues últimes pernoctacions de Felip VI al Palauet Albéniz, abans de publicar aquest text, van ser el febrer del 2018 per presentar al Mobile World Congress i a l’abril del mateix any per al lliurament de despatxos de l’Escola Judicial amb posterior dinar privat amb empresaris al palauet.
Segueix llegint
Art als carrers de Barcelona 