Les vides de Colòmbia importen
Passejant pel Raval trobem en una cantonada aquesta il·lustració que s’apropia de l’espai per convertir-lo en un racó per pensar. Altres intervenen també en la mateixa paret escrivint una frase que acaba definint els pensaments de el personatge justificant la seva actitud trista. Els últims esdeveniments a Colòmbia no són per menys.
Si l’art urbà, per la seva immediatesa, és el que millor reflecteix la tensió social del moment històric en què s’executa , és lògic deduir que el conflicte als carrers de Colòmbia no trigaria a aparèixer estampat a les parets de la nostra ciutat on la comunitat colombiana està entre les deu primeres nacionalitats estrangeres que l’habiten i és la quarta d’Amèrica Llatina en nombre d’habitants a Barcelona.
Les manifestacions s’han anat repetint en els carrers de Colòmbia des del 28 d ‘Abril. Van començar com a protesta per la reforma tributària de govern però aviat es va demostrar que el descontentament de la població era per molts altres motius, el gran nombre d’aturats, la pèrdua de poder adquisitiu, l’augment de la pobresa …
Les manifestacions van continuar i van guanyar en intensitat, arribant a produir-se enfrontaments entre manifestants i la policia amb el tràgic resultat de més de 10 morts. A el president de Colòmbia, Iván Duque, no se li acudeix una altra idea de treure al carrer a l’exèrcit en un intent de demostrar que tenia els esdeveniments sota control.
A la foto de capçalera, stencils amb la frase “colombia lives matter” (Les vides de Colòmbia importen)
col·locats just sobre la il·lustració d’un home meditant capcot realitzada per un altre artista
El 4 de maig, carros blindats i helicòpters dispersaven a la multitud amb gasos lacrimògens i detonacions d’armes a la ciutat de Cali amb un nou balanç, segons organitzacions internacionals, de al menys 19 morts, 87 desapareguts i més de 800 ferits al país a més de desenes de casos de violència sexual per part de la força pública durant les protestes.
Art als carrers de Barcelona 