La desapareguda Editorial Ramon Sopena

Amagats en els mal anomenats “jardins” de Maria Mercè Marçal, un pati interior al qual s’accedeix des del carrer Provença 93-97, trobem un mural compost per peces de ceràmica i altres elements ornamentals procedents de la despareguda façana de l’antiga seu de l’Editorial Sopena.


La seu de l’Editorial Ramon Sopena

Fundada el 1894 com impremta a Vilanova i la Geltrú, l’Editorial Ramon Sopena s’estableix a Barcelona, ja com a empresa editora, l’any 1899 al carrer Gravina. El local es queda aviat petit i un any més tard traslladen la seu al carrer València i obren delegacions a la resta d’Espanya i a Llatinoamèrica. 

És en 1906 quan es trasllada definitivament al carrer Provença on l’editorial va adquirint diferents edificis a mesura que s’amplien les seves necessitats. Entre aquests edificis destaca un marcat estil modernista dissenyat per l’arquitecte Bonaventura Pollés.

L’any 1926 es decideix reformar i unificar totes les dependències encarregant el treball a Melcior Viñals que dissenya una façana d’estil neorenancentista amb l’entrada principal al carrer Provença i en la que destacava la seva decoració amb rajoles de ceràmica.

Tot i la grandiloqüència de l’edifici i de convertir-se per dret propi en lloc de referència al barri, la seu de l’Editorial Ramon Sopena mai va ser catalogada com a edifici d’interès local i en 1990 l’edifici va ser venut per a la construcció d’habitatges a la immobiliària Metro-3 i les protestes veïnals no van impedir que l’edifici fos enderrocat el 1996

El 2002, Jordi Gispert va realitzar un mural en què s’exposen alguns elements decoratius de la desapareguda façana. El mural es troba als Jardins de Maria Mercè Marçal, ubicats al pati interior de l’illa on es trobava l’antiga editorial. El pas d’accés als jardins és al carrer Provença 93-97.

De les dues parets que inicialment van ser decorades amb aquests elements, avui només roman una que, a més, es troba envaïda per un parc infantil col·locat just davant.

A dalt: Imatge del pati interior amb el mural de realitzat per Jordi Gispert FONT: TRESORS a BARCELONA
A SOTA: EL MURAL AMB EL PARC INFANTIL davant

El treball editorial

Els que ja teniu una edat i vau cursar l’EGB pot ser que recordeu el diccionari il·lustrat Aristos que es va popularitzar molt en aquella època. De fet, va ser a partir dels anys 1950 quan l’editorial Sopena va centrar les seves activitats en la tasca lexicogràfica, convertint-se en tota una referència en la matèria.

La història de l’editorial, però, es remunta a 1894 quan Ramon Sopena López va fundar l’empresa familiar dedicada a l’edició i a la impressió, es tractava d’un petit taller tipogràfic a Vilanova i la Geltrú, des d’on començà la publicació de novel·les i fulletons que la majoria eren traduccions del francès fetes per Eduardo Zamacois y Quintana, amb qui va mantenir una estreta col·laboració fins al punt d’acabar associant-se.

Retrat de Ramón Sopena López

Ja instal·lat a Barcelona, Ramón Sopena va demostrar gran intuïció com a editor i va saber treure profit de l’oportunitat que va representar l’abandonament del mercat llatinoamericà per editors estrangers. Sota el lema Nulladies sine línia, l’editorial assenyalava la seva intenció de posar la lectura a disposició de tots i, així, van començar amb sèries literàries de lectura grata i econòmica com, Nick Carter, Buffalo Bill o Dick Turpin.

El 1913, amb la “Biblioteca de Grandes Novelas”, l’editorial Sopena introduïa al mercat de l’edició barata títols d’autors que anaven des de Dumas, Scott o Cooper fins a grans autors de la literatura europea com Cervantes, Lesage o George Sand. El 1917, amb la “Biblioteca Sopena”, l’editorial es comprometia amb el patrimoni literari del lector mitjà amb títols com El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, La Celestina, Historia de la vida del Buscón,…

Totes aquestes publicacions es complementaven també amb una secció infantil de contes i una altra juvenil amb títols d’autors com Julio Verne. 

Després de la mort de Ramon Sopena el 1932, el seu fill Joaquín Sopena Domper va prendre el relleu i durant quatre generacions es va mantenir l’activitat de l’empresa familiar.

Des de 1950, l’editorial centra el seu criteri en la creació d’una extensa gamma de diccionaris bilingües, diccionaris de llengua espanyola, guies temàtiques i col·leccions de divulgació com la “Enciclopedia Universal Sopena” i tantes altres sobre matemàtiques, medicina, literatura, història, etc.

El 1990 es ven l’edifici del carrer Proveza i s’inicia el declivi de l’editorial que culmina amb la fallida l’any 2004 amb l’empresa instal·lada en aquell temps al carrer Còrsega.

Altres links d’interès

TRESORS A BARCELONAMural de l’editorial Sopena
Passió per Barcelona. Vestigis d’antigues editorials a Barcelona
LA VANGUARDIA:
 La memoria de la Editorial Sopena. 
BARCELOFÍLIA: EDITORIAL RAMON SOPENA.

%d bloggers like this: