OBRA: David i Goliat (1992)
ARTISTA: Antoni Llena
Districte: Ciutat Vella
Barri: La Barceloneta
Lloc: Parc de les Cascades
Aquest gegant d’acer de 20 metres d’alçada, obra d’Antoni Llena, va ser un encàrreg d’Oriol Bohigas en un moment en que l’Ajuntament volia sembrar d’escultures la ciutat de Barcelona de cara a la celebració dels Jocs Olímpics del 92. Llegim en algun lloc que aquest treball simbolitza el contrast entre el desaparegut barri del Somorrostro que ocupava aquesta zona, molt degradada abans de la transformació urbanística, i l’actual Vila Olímpica.
A nosaltres, però, ens agrada pensar que Antoni Llena incideix, com a gran part de la seva obra, en la seva poètica sobre la fragilitat i la vulnerabilitat. Així, des de la distància, la cara d’aquest gegant sembla un full de paper retallat, com si d’una màscara es tractara, suspés a l’aire per tres, aparentment, fràgils potes de filferro. És quan ens acostem a aquest Goliat que esdevenim petits éssers enfrontats a alguna cosa que ens sobrepassa.
L’escultura és de gran complexitat tècnica, les grans dimensions del cap la converteixen en una mena de vela que lluita contra la força de vent. El projecte va haver de ser revisat per enginyers per garantir l’estabilitat del monument i això va retardar la seva inauguració que no es va produir fins el desembre de 1992, amb els Jocs Olímpics ja finalitzats. De fet, l’obra ha hagut de ser restaurada en diverses ocasions i, fins i tot, el 2020 el gegant no va poder resistir l’envestida del temporal Glòria i va acabar caient a terra.
En una entrevista al Punt Avui Antoni Llena comenta respecte aquest episodi: “Va haver-hi un moment d’incertesa perquè un grup de pressió va considerar que a terra l’escultura era estèticament més atractiva que no pas dreta. Feien valer l’argument que el gegant caigut era més poètic de genolls que no pas alçat. Sempre m’han titllat de romàntic, i ara resulta que els qui més m’acusaven de ser-ho ho són més que no pas jo, vist que els fascinen les ruïnes”
En aquesta mateixa entrevista, respecte a aquesta obra, Llena ens explica: “Quan vaig fer l’escultura em vaig proposar desafiar les lleis de la gravetat. Vaig voler posar com a sostre, a la intempèrie, una màscara, si cau no cau; una màscara que el sol reproduís en negatiu sobre la pols de terra i desfés la idea de monument. Que transités com una penitent deslliurada de tota temptació d’arrogància. Ara m’adono que la grandesa humana consisteix, també, a aixecar-se desprès de cada caiguda”.
La complexitat de la restauració i l’intent de reforçar les estructures per evitar una nova caiguda va retardar la recuperació de Goliat. Després de més d’un any de la seva caiguda, el gegant va tornar aixecar-se el 21 de juny de l’2021 amb la seva fragilitat (esperem que ara només sigui aparent) intacta.
Art als carrers de Barcelona 