El Pont del treball. Una mica de context previ
Vet aquí una vegada que a Barcelona hi havia un pont que unia els districtes de Sant Andreu i Sant Martí salvant les vies del tren que els separava. Aquest pont, construït el 1919, va ser anomenat “Pont Nou del Ferrocarril” i era utilitzat pels obrers per arribar des de la Verneda fins a fàbriques com Fabra i Coats o La Pegaso o des de la Sagrera fins a la fàbrica de vidre que hi havia al barri veí i, per això, el van tornar a batejar com “Pont del Treball“.
Fotos: mapio.net
En certa forma, aquest pont representava la fi del caràcter rural de la zona per convertir-se en una zona industrial on el creixement de la població superava amb escreix la planificació administrativa i, entre 1940 i 1960, el barraquisme s’extenia i acabava imposant-se en una Barcelona informal que contrastava amb la ciutat planificada i posava en evidència les desigualtats socials. La Perona, en concret, era el barri de barraques situat a l’antiga ronda de Sant Martí de Provençals que vorejava la via del tren i que anava des del carrer Espronceda fins al Pont del Treball. Aquestes barraques no van desaparèixer totalment fins a l’any 1989.
vorejant la via del tren i que anava des del carrer Espronceda fins al Pont del Treball.
Fotos: Arxiu Municipal de Sant Martí.
A mitjans dels anys seixanta, comencen els grans reallotjaments per a derruir els precaris barris de barraques. Això va generar molta incertesa als seus veïns i aquests s’organitzaren per tal d’incidir en el procés i difondre les seves reivindicacions. Molts d’aquests veïns van crear cooperatives d’habitatge alternatius als municipals per defensar els interessos generals dels associats davant l’Administració i qualsevol altra persona física o jurídica.
En aquest context de precarietat en la qualitat de vida, entendrem que es celebrés com un èxit el simple fet de poder tenir aigua corrent.
En el cas que ens ocupa, la cooperativa d’habitatges Montseny havia aconseguit portar a bon terme la construcció de quatre blocs de 15 pisos (a la foto de l’esquerra) i ho va celebrar amb una inauguració oficial el 12 de novembre de 1967. Entre altres actes, es van col·locar tres escultures realitzades per l’artista Josep Ricart i Maymir, veí del barri martinenc que amb la seva obra va voler homenatjar l’èxit d’aquell esforç cooperatiu.
El Pont del Treball Digne avui.
A l’octubre del 2008 al Treball del Pont se li va afegir el qualificatiu de “Digne”. Es va modificar el nomenclator i es van canviar totes les plaques del carrer amb el nou nom: Carrer del Pont del Treball Digne. Aquesta “dignificació” va ser només nominal perquè el pont va continuar sent una recta que unia Sagrera i Verneda, molt pràctica per a vehicles però ingratament freda i àrida per als vianants.
A més, el rebateig del pont és va fer a gratcient que tenia els dies comptats. El traçat i construcció de l’estació de l’AVE en la Sagrera obligava al seu enderrocament l’any 2012. Podríem dir que el ferrocarril va fer néixer el pont i anys més tard el va matar.
Avui, l’antic pont s’ha substituït per un altre nou i sense nom que, per mantenir units els dos barris, força una corba que converteix al carrer del Pont del Treball Digne en un recorregut tortuós pensat fonamentalment per al trànsit de vehicles i molt més pesarós per als vianants que l’anterior i, així, les vies de tren continuen sent un mur infranquejable que separa els veïns del barri de La Sagrera dels de Sant Martí de Provençals i La Verneda.
Per altra banda, no ens detindrem en la paradoxal lentitud de les obres del tren d’alta velocitat, ni en el frau descobert, ni en la incompetència a la planificació del projecte per a desesper de veïns i ciutadans. Quedem-nos amb que una vegada va haver-hi un pont que va ser construït per poder anar al treball, que un dia aquest pont va voler reivindicar que aquest treball fos digne i que, poc més tard, aquest mateix pont va ser destruït en nom del progrés. Metàfores et dóna la vida.
Les escultures de Josep Ricart i Maymir.
Josep Ricart i Maymir, un escultor especialment conegut a Barcelona pel seu Homenatge al Doctor Trueta (1978) que trobem a la Rambla de Poblenou, rep l’encàrrec de realitzar un conjunt escultòric per commemorar la finalització dels quatre blocs d’habitatges de la Cooperativa Montseny construïts just al costat del, en aquells dies, Pont de l’Treball. L’artista distribueix linealment al llarg de la zona enjardinada, adjacent als edificis, tres escultures que posen de manifest la vocació social que de gran part de la seva obra. Les tres peces conformen en conjunt un discurs sobre les relacions socials centrat en el cooperativisme.
La unió amb la parella i la unió veïnal com a forces per assolir objectius comuns
La primera escultura, Matrimoni, planteja el compromís social amb la parella i ho representa amb dues mans superposades, una masculina i una altra femenina, en actitud íntima, alhora protectora i, al nostre parer, patriarcal.
La segona, Cooperació, de tall expressionista, és la que incideix directament en la idea de “la unió fa la força” i recorda, més per concepte que per formes, algunes obres dels països socialistes de l’època.
I la tercera escultura, Quatre Falques, representa l’obra acabada, la culminació del treball en clara al·lusió als quatre blocs de pisos realitzats per la cooperativa d’habitatges Montseny, un èxit aconseguit fruit de l’esforç col·lectiu.
Ricart i Maymir tensa la composició inclinant una de les quatre columnes que deixa recolzada en la del costat. Així, La composició monolítica i pètria adquireix una fragilitat tensa que ens adverteix sobre les adversitats en la consecució del projecte.
Art als carrers de Barcelona 