Haring i l’obra artística compromesa

És difícil trobar al patrimoni artístic de Barcelona, ​​l’exposat al carrer de forma oficial, exemples d’art en la seva vessant més crítica i compromesa política i socialment. Tots junts podem aturar la SIDA, de Keith Haring és probablement l’excepció més significativa a la Ciutat Comtal.


Breu introducció sobre el tema

Són molts els artistes que han manifestat en la seva obra un particular compromís social i una reflexió crítica sobre el món que els envolta; alguns són àmpliament coneguts i emblemàtics com Goya i els seus Desastres de la guerra o Picasso amb el Guernica

Als carrers de Barcelona trobem algunes obres, però, que ens conviden a una reflexió crítica, encara que genèrica, del món i de la nostra existència. Se’ns ocorren exemples com l’escultura de Tàpies, Homenatge a Picasso, en la qual l’acomodament burgès és alterat amb bigues de ferro; o la de Jaume Plensa, Dell’Arte, en què un tronc central suporta els múltiples i pesats pecats que d’ell pengen amb cadenes, o la transcendent pregunta/resposta de Pilats a Jesucrist ¿I què és la veritat? ressaltada en or per Subirachs a la Porta de l’Evangeli de Sant Joan a la Sagrada Família, o la inacabada (per falta de líquid i liquiditat) Una habitació on sempre plou, de Juan Muñoz a propòsit de la qual el mateix artista va comentar:” voldria fer una habitació així, sense esperança, plena d’una pluja irrefutable caient sobre una conversa indiferent. 

Tots aquests exemples són obres d’art que, a més d’un principi estètic, procuren una reflexió crítica de certa transcendència intel·lectual però que s’allunyen d’allò concret i difuminen el seu compromís social amb un sofisticat plantejament simbòlic més o menys existencialista.


Keith Haring a Barcelona

OBRA: Todos juntos podemos parar el SIDA (1989)
ARTISTA: Keith Haring

Districte: Ciutat Vella
Barri: El Raval
Lloc: Plaça dels Àngels

Fes clic a les fletxes per desplaçar-te pel mural ampliat

Creada originalment el 1989 en ple centre de l’antic barri xinès (avui El Raval), l’obra de Haring es sumava de forma activa i sense complexos a les accions de conscienciació en la lluita contra el VIH, una malaltia que es va començar a conèixer a principis dels 80, que va arribar a ser una xacra social especialment als barris més marginals i que també va ser causa de la mort del propi Haring un any més tard. El treball artístic de Haring és sobretot hereu de la cultura Pop i de la cultura de carrer del Lower East de Nova York on va començar les seves accions com a artista grafiter fins a arribar a convertir-se en artista de prestigi i un dels muralistes més sol·licitats a tot el món. Podem considerar a Keith Haring al costat de Richard Hambleton o Basquiat, com un dels transformadors del simple graffiti en autèntic street art

From the archives: Keith Haring was here. Video penjat a YOUtube per CBS Sunday Morning.
Breu reportatge sobre Haring emès per primera vegada en la “CBS Evening News” el 20 d’octubre de de 1982.

En el seu mural, Haring planteja la lluita contra la sida com un combat èpic que desenvolupa de forma historiada i amb un barroc sentit de l’horror vacui. La malaltia està representada per una serp gegant que sembra el pànic entre la població, una utilització simbòlica del monstre per il·lustrar la por a la malaltia. 

A part de referències explícites a la drogoaddicció, a les relacions sexuals i l’ús de preservatius com a sistema de prevenció, al centre del combat amb la serp apareixen tres figures humanes de mida més gran que la resta; aquestes figures imiten als tres micos savis en actitud de no veure, no dir i no explicar en una clara al·lusió al tabú generat per l’estigmatització de la malaltia i dels grups de risc. Haring acaba el seu mural historiat amb una frase explícita que interpel·la al ciutadà sense embuts, a la manera del cartellisme propagandista: Tots junts podem aturar la SIDA

Keith Haring en Barcelona 1989. Haring pintant el mural al seu emplaçament original. Video penjat a Youtube per Cesar de Melero

L’obra de Haring a Barcelona és el record d’una realitat social encara present en l’actualitat, el mural ens implica a tots, aviva la nostra consciència i ens compromet davant d’una situació que, d’altra manera, podria romandre oculta en algun fosc carreró ple de xeringues. L’original de Tots junts podem aturar la SIDA, ja molt degradat, va desaparèixer després d’enderrocar el mur on era, afectat per la reforma urbanística del Raval, però cal agrair el compromís de la Keith Haring Foundation, l’Ajuntament de Barcelona i el MACBA per a la restauració de la obra, partint d’un calc de l’original, que el 2014 va semblar trobar el seu lloc definitiu a la Plaça del Àngels, el cor de l’art contemporani de Barcelona.

%d bloggers like this: