Quan Trinitat Nova donava l’aigua a Barcelona

OBRA: La Casa de l’Aigua (1915-1917)
ARQUITECTE: Pere Falqués
ENGINYERS: Felip Esteva i Joan Sitjes

Districtes: Sant Andreu i Nou Barris
Barris: La Trinitat Vella i La Trinitat Nova
Lloc: carrer de Garbí,2

La Casa de l’Aigua és una edificació de tipus industrial característica de principis del segle XX. La companyia pública municipal barcelonina Aigües de Montcada va construir aquesta infraestructura com a necessitat urgent després de l’epidèmia de tifus que va assolar la ciutat l’any 1914 produïnt una gran mortaldat a causa de la contaminació de l’aigua que distribuïa aquesta companyia.

El sistema dissenyat per Felip Steva es nodria de l’aigua de les mines i dels pous de Montcada. Aquest aigua arribava a la caseta de comportes, situada a La Trinitat Vella, des d’on es distribuïa cap a la sala de màquines contigua que, mitjançant electrobombes, impulsava l’aigua a través d’unes galeries (avuí just per sota de la Meridiana) fins al dipòsit més elevat de la Trinitat Nova.

Esquema general amb la galeria que connecta la casa de l’aigua de la Trinitat Vella amb el Dipòsit de la Trinitat Nova.
Servei Municipal de les Aigües de Montcada, suplement de la Gaseta Municipal de Barcelona, octubre 1917, pàg. 57-58.
FONT: MUHBA (Museu d’Història de Barcelona)
A DALT: CONSTRUCCIÓ DE LA CASETA DE COMPORTES i LA SALA DE MÂQUINES A LA TRINITAT VELLA EL 1917
FOTO: Frederic Ballell. FONT: MEMÒRIA VISUAL TRINITAT VELLA
A sota: ELS EDIficis actualment

Amb una capacitat per a 10.000 metres cúbics, la ubicació del dipòsit de la la Trinitat Nova permetia disposar de l’altura suficient perquè l’aigua arribés per inèrcia a la xarxa urbana de subministrament. Aquí, a més a més, s’avaluava la qualitat de l’aigua i s’esterilitzava amb una solució d’hipoclorits abans de ser enviada per al seu consum.

Façana i Secció longitudinal del projecte del dipòsit d’aigua de la Trinitat Nova, 1915.
Fotografia: Pep Parer. Fons Ajuntament de Barcelona: Q136 Obres Públiques-Foment, exp. 5252 3/0 de 1915, AMCB
FONT: MUHBA (Museu d’Història de Barcelona)

Els dipòsits de la Companyia d’Aigües de la Trinitat van tancar definitivament el 1989, les instal·lacions van quedar abandonades i de seguida van caure en un procés de degradació. Afortunadament, a partir de l’any 2007, l’Ajuntament va iniciar un procés de recuperació del conjunt patrimonial i l’any 2018 s’obria al públic el conjunt complet per funcionar com a espai del teixit associatiu en convivència amb els usos museístics vinculats al Museu d’Història de Barcelona.

Trobareu informació i documentació més detallada, amb possibilitat de concertar visites, al web del MUHBA (Museu d’Història de barcelona)

Vista aèria del recinte amb els dos edificis separats abans dels treballs de rehabilitació. FONT: SEGUI ARQ
DIPÒSIT DE la casa de l’AIGUA a la trinitat nova en el seu estat actual

La Casa de l’Aigua de Trinitat Nova es presenta, arquitectònicament, com un conjunt de dos edificis, originalment separats, col·locats sobre el dipòsit d’aigua pròpiament dit. Un dels edificis estava destinat a mesurar el cabal i a ser la caseta del guarda i l’altre edifici era on es realitava la cloració de les aigües. Situats perpendicularment entre ells, dins d’un recinte tancat per un mur perimetral, els edificis van ser projectats per Pere Falqués i construïts per Fomento de Obras i Construcciones SA, durant el període d’octubre de 1915 a desembre de 1917. De disseny plenament modernista, destaquen les seves cornises i els seus arcs de mig punt perfilats amb maó vist i la teulada, que combina les teules de color natural amb les de color verd de ceràmica vidrada.

FAÇANA DEL DIPÒSIT DE la casa de l’AIGUA a la trinitat nova en el seu estat actual


A %d bloguers els agrada això: