Caminant sota la mar

ARQUITECTE:  Herzog & De Meuron
OBRA: Edifici Fòrum o Museu Blau (inauguració 2004)

Districte: Sant Martí
Barri:  el Besòs i el Mareme
Lloc: Plaça Leonardo da Vinci, 4-6


Realitzat el 2004 en el context d’aquell primer Fòrum de les Cultures que va tenir lloc a Barcelona i actual seu del el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, aquest edifici s’aixeca sobre una planta amb forma de triangle equilàter de 180 metres per cada costat i 20 metres d’alçada. La gran estructura de formigó sembla flotar a l’aire gràcies a 17 punts de suport convenientment camuflats entre murs de vidre i mirall i, així, la gran superfície triangular es converteix en el sostre d’una planta baixa oberta a l’espai públic, un oasi d’ombra en aquest àrid parc de l’Fòrum.



A més dels reflexos i transparències de les parets de la planta baixa, l’edifici està travessat per diferents claraboies que aporten il·luminació natural a la zona a nivell de carrer i augmenten l’efecte de levitació de l’estructura. La llum, els reflexos i les plànols geomètrics es conjuguen en aquestes claraboies dibuixant un atractiu joc de formes que canvia al llarg del dia.



La mar com a leitmotiv

A part de l’òbvia referència a la mar utilitzant el color blau sobre una textura rugosa per a tota façana triangular de formigó perforat i les grans franges de vidre llis que cauen des del sostre com si fossin dolls d’aigua, Herzog & De Meuron ens conviden a un immersió envoltats de reflexos i textures fluïdes que folren les parets i sostres mentre passegem sota el gran triangle protegits de la calor en aquest suggerent espai d’ombra.

Entrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Els acabats dels sostres i algunes parets es van dissenyar mitjançant 28.000 peces triangulars realitzades en acer inoxidable d’alta qualitat que cobreixen una superfície total de 14.000 m². Cadascuna d’aquestes peces té un patró únic d’estampat i perforat inspirat en la superfície de la mar i que passa d’un triangle a un altre conformat una suggerent textura que flueix al nostre voltant.

A tot això cal afegir els reflexos que les parets de vidre projecten distorsionant l’entorn com si estiguéssim mirant a través d’una peixera i deixant entreveure les siluetes al contrallum d’uns transeünts que ens acompanyen en aquest surreal fons marí.

%d bloggers like this: