Interpel·lacions en un escenari quotidià


Frederic Amat i Noguera (Barcelona, 1952) és un artista significativament vinculat a les arts escèniques. Volem incidir en aquest aspecte perquè si alguna cosa caracteritza la seva obra visual a l’espai públic és la voluntat d’establir un diàleg amb l’entorn per alterar l’escenari quotidià amb elements que conviden a la reflexió. 

Enterrar el passat

OBRA: Solc (2014)

Districte: Gràcia
Barri: La Vila de Gràcia
Lloc: Jardins de Salvador Espriu 


Frediric Amat va rebre l’encàrreg de crear un monument dedicat a Salvador Espriu com a colofó dels actes commemoratius realitzats per celebrar el centenari del naixement del poeta.

La preeminència de l’obelisc de la Diagonal, pròxim als Jardinets de Gràcia on s’havia de instal·lar el monument, va fer que Amat es plantegés crear un diàleg simbòlic entre la seva obra i aquell monòlit, testimoni dels avatars de la història de Catalunya

La idea original de Frederic Amat era esfondrar l’obelisc, escampar aquelles restes sobre la gespa dels Jardinets i deixar-les reposant definitivament. L’Administració, però, no va aprovar aquest projecte i Amat va optar finalment per crear aquest Solc com a símbol de la petjada que la història deixa en les nostres vides. Ara bé, realitzat en formigó, aquest buit al terra que dibuixa la silueta precisa del Llapis de la Diagonal sembla, més que una empremta, una tomba preparada per enterrar definitivament el passat.

L’observador observat

El Mur d’ulls a la paret de l’Hotel Ohla del carrer Comtal

OBRA: Mur d’ulls (2011) 

Districte: Ciutat Vella
Barri: El Barri Gòtic
Lloc: Via Laietana, 49 | carrer Comptal, 33


Amb la remodelació de l’edifici de la Via Laietana 49 per convertir-lo en hotel, els arquitectes Lluís Alonso i J. Balaguer van transformar la paret mitgera de l’edifici al carrer Comptal en façana de l’hotel obrint finestres i pintant-la amb un intens color blau cobalt.

La paret, però, continuava sent anodina i es va decidir encarregar a Frederic Amat la creació d’algun element que pogués afegir personalitat a aquella part de l’edifici. L’artista va col·locar més d’un miler d’ulls de porcellana cobrint tota la paret, clavats com agulles i inclinats amb diferents angles de tal manera que sembla que l’edifici vol observar en totes direccions sense perdre de vista absolutament res. 

Per establir una connexió estilística entre la renovada paret del carrer Comptal amb la façana afrancesada de la Via Laietana es va decidir col·locar un altre torrent d’ulls a la part central d’aquesta façana construïda entre 1924 i 1926. El cas es que tant si camines pel carrer Comptal com si avances per la Via Laietana, no podràs evitar tenir un ull clavat al teu clatell. 

Llegim que aquest “veure-ho tot” i “saber-ho tot” entronca amb la tradició romànica de la representació dels ulls del Pantocràtor i dels serafins i també llegim a propòsit de la dicotomia entre si l’artista mira l’obra o és l’obra la que mira a l’artista. Nosaltres creiem que aquest diàleg, aquesta reciprocitat de mirades és la intenció fonamental d’aquesta obra.

Frederic Amat estudia com l’obra intervindrà en l’espai per interpel·lar l’espectador que aquí es converteix en un observador observat. El vianant, a més, no podrà escapar de la mirada d’aquest edifici amb mil ulls apuntant en totes direccions, un orwelià gran germà que ens recorda una etapa trista de l’edifici abans de convertir-se en hotel quan, a finals dels 70, exercia com a seu de dependències del Ministeri de l’Interior on, entre altres serveis, s’efectuaven les denúncies dels ciutadans.

Un formiguer a la Barceloneta

OBRA:  Bestial  (2002) 

Districte: Ciutat Vella 
Barri: La Barceloneta
Lloc: Passeig Marítim de la Barceloneta


Just abans d’arribar al Passeig Marítim venint del carrer de la Marina, gairebé davant del Peix Daurat de Frank Gehry, trobem una estructura amb forma de prisma quadrangular de vidre que fa les funcions de lluerna i de punt de localització del restaurant Bestial, l’entrada del qual està per sota del passeig a nivell de platja.

Amat va rebre l’encàrrec de personalitzar aquesta entrada i, òbviament, el nom del local condicionava fins a cert punt la temàtica a desenvolupar.

L’estructura de la lluerna, dividida en mòduls rectangulars, recordava les peixeres o els terraris i, així, l’associació d’idees sembla una conseqüència lògica i Frederic Amat crea un bestiari compost bàsicament per mosques i formigues que conviuen sota una capa de sorra que cobreix fins a una certa alçada les bases de cada mòdul.

L’elecció de la formiga com a protagonista principal no és gratuïta, les formigues són insectes socials i això vol dir, de forma senzilla, que tenen capacitat d’organitzar-se i comunicar-se entre elles. Amat ens convida a entrar en el subsòl, baixar al nivell inferior on trobarem l’entrada del restaurant, un espai on satisfer les nostres necessitats d’alimentació i de relació social. Hi ha també un cert paral·lelisme amb l’entorn, la sorra del terrari ens recorda la sorra de la platja que tenim a pocs metres i sobre la qual, a l’estiu, es forma un altre tipus de formiguer, un munt de persones abarrotades torrant els seus cossos amb el sol.

Cal destacar el tractament gràfic que l’artista ha utilitzat per representar els cossos dels insectes, Frederic Amat utilitza el que semblen esquitxades espontànies que s’ajunten per adquirir un aspecte corpori. També tenen aquestes siluetes negres una certa aparença caligràfica. Cada insecte té una forma diferent respecte a la resta i, en aquest sentit, cada formiga és un signe independent. El discurs, l’escena, es compon i adquireix significat mitjançant la combinació, la suma de totes aquestes individualitats.


%d bloggers like this: