Perseguint el mite de “l’abre de la vida” trobo aquest brachychiton acerifolius amb les venes farcides de trombes a la plaça de les Glòries. Apago la cigarreta.
(…)
Als nous camins demano una altra sang
que els recorri exaltada, nua, nova.
Que en violenti els límits i els avencs,
que forci cledes i tancats, que ens dugui
resclosa enllà, tenyint el calendari
d’una altra festa sense déus ni fat.
Una sang nova dins de venes noves.
És a la sang que demano uns ulls nous.
Fragment de La germana, l’estrangera (1985)
de Maria Mercè Marçal i Serra


.