últimes entrades

Tots som un

En el marc del Fòrum de les Cultures 2004, Enric Maurí va crear aquesta instal·lació composta per 66 retrats de residents de Barcelona, tant nadius com d’origen estranger. Maurí agrupa aquestes 66 fotografies en 22 impresions lenticulars de tal manera que els rostres es fusionen entre ells a mesura que nosaltres canvien l’angle de la nostra mirada…

Quan els déus eren nens

Recordant quan aquests petits déus jugaven a una antiga font, avuí despareguda, de la Plaça Catalunya.…

A la Salut, Casa de Ferro

Aquest edifici d’habitatges crida l’atenció especialment per utilitzar el ferro com a material per a solucionar tant la seva estructura com les terrasses, les passarel·les, els tancaments o els cossos cilíndrics de l’escala i l’ascensor. Ens sorprèn sobretot l’aplicació de les tècniques pròpies de l’arquitectura del ferro per a la construcció d’un edifici amb finalitat residencial i no fabril com és habitual…

Art a l’oblidat Edifici Macià

L’edifici és un exemple d’aquella complicitat que alguns arquitectes i promotors van establir amb artistes i artesans de diferents disciplines (escultura, pintura, ceràmica, …) per dotar les seves edificacions d’un valor cultural i artístic que els distingís…

Acaronant el llop

Josep Tenas aprofita el tema del popular conte europeu per realitzar una realista i afable escenificació de costumisme rural en la que sorprèn, al marge de la qualitat en la factura, l’absència de tota ferocitat en la figura del llop…

Retallant el cel, in memoriam

La gran estructura triangular de formigó sembla flotar a l’aire gràcies a 17 punts de suport convenientment camuflats entre murs de vidre i mirall. Un oasi d’ombra en aquest àrid parc de l’Fòrum, on textures, llums i reflexos ens transporten al fons del mar…

Arata Isozaki. Una entrada oculta

Arata Isozaki ens convida a caminar cap al subsòl en aquesta entrada del CaixaForum que ens condueix des del pretèrit modernisme de Josep Puig i Cadafalch fins a la nova arquitectura d’avantguarda…

Caminant sota la mar

La gran estructura triangular de formigó sembla flotar a l’aire gràcies a 17 punts de suport convenientment camuflats entre murs de vidre i mirall. Un oasi d’ombra en aquest àrid parc de l’Fòrum, on textures, llums i reflexos ens transporten al fons del mar…

El lirisme de Mina Hamada

Mural realitzat l’any 2019 per Mina Hamada. Un conjunt de pintures que dignifiquen el pas per sota de la Ronda de Dalt, a la frontera que separa Trinitat Vella i Sant Andreu, un espai dominat pel trànsit rodat i especialment ingrat per als vianants…

Quan Trinitat Nova donava l’aigua a Barcelona

Amb una capacitat per a 10.000 metres cúbics, la ubicació del dipòsit de la la Trinitat Nova permetia disposar de l’altura suficient perquè l’aigua arribés per inèrcia a la xarxa urbana de subministrament…

L’art activista de Roc Blackblock

Sota el lema “l’art és una missió, no una competició”, Roc Blackblock es presenta com un artista compromés amb la comunitat i actiu en els moviments socials. La seva obra en els murs de la ciutat es centra en continguts de memòria col·lectiva i de denúncia social. La llibertat d’expressió, la lluita antifeixista, la memòria històrica o les desigualtats en el marc d’un sistema capitalista…

No tapieu la bruixa

Molt a prop de la Casa de les Aigües trobem aquest xalet en estat ruïnós i custodiat per una torre d’alta tensió que no és altra cosa que el record tapiat d’un antic projecte de ciutat jardí promogut l’any 1915 pel marquès de Sivatte i el llavors alcalde de Barcelona, Fabra i Puig…

L’ombra de l’ocell

El nigrum umbra, popularment conegut com l’ocell d’ombra negra o la silueta negra, és un peculiar moixó del ordre dels passeriformes molt comú a la ciutat de Barcelona que, tot i no ser una espècie autòctona, s’ha adaptat a la perfecció a l’habitat urbà...

Animus erectus

El culte al fal·lus apareix en totes les cultures i ha estat associat amb les divinitats de gairebé totes les civilitzacions. La Torre Glòries és el monument al fal·lus que domina l’skyline de la ciutat i on, paradoxalment, l’empresa que pixela mugrons ha acabat tenint la seva seu a Barcelona…

Instants esquinçats

La caducitat de l’instant, aquell record que desapareix entre l’allau de moments que omplen aquesta vida breu...

Rebre les noves entrades al vostre correu

Sobre aquest bloc

Encuriosit especialment per les obres artístiques a l’espai públic de Barcelona, deixo aquí constància d’aquest passeig amb algunes fotografies, dades anexes i, de vegades, algunes observacions del tot subjectives.

Totes les fotografies d’aquest bloc estan realitzades per mi, excepte aquelles amb la corresponent menció de la font o l’autoria.

© Àlex Escorihuela. Tots els drets reservats.

%d bloggers like this: