últimes entrades

El vell mamut i l’elefanta Júlia

El 1888, els nauralistes Jaume Almera i Jaume Bofill proposen a l’Ajuntament de Barcelona instal·lar al Parc de la Ciutadella dotze escultures a escala real de gegantins animals extingits. La proposta, en plena atabalamenta per l’Exposició Universal de Barcelona, no prospera…

Als bombers de Barcelona

De tots els servidors públics, probablement el que més desperta les nostres simpaties és aquell bomber que tots volem tenir a prop quan encenem un misto.
Aquesta escultura que podeu trobar al pati d’entrada de l’Espai Bombers va ser realitzada…

Una habitació on sempre hauria de ploure

“Una habitació on sempre hauria de ploure” és una excel·lent oportunitat per descobrir a Barcelona el talent i univers de Juan Muñoz. Un conjunt escultòrics que transcendeix el simple figurativisme a l’incorporar un sentit narratiu, una teatralització que…

Faci sol o plogui, ella sempre amb paraigua

Recordant la que va ser icònica imatge de Barcelona als anys 60, la Dama del paraigua de Joan Roig i Solé instal·lada al Parc de la Ciutadella amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888…

La parella, elogi de l’amor serè

La Parella és una escultura figurativa, estilitzada i de trets expressionistes que reprodueix l’estampa d’una parella contemplant el paisatge que els envolta, en aquest cas els vaixells ancorats en el port, potser representació d’anhels compartits, promesa d’un viatge comú més enllà de l’horitzó. 

Interpel·lacions en un escenari quotidià

Frederic Amat i Noguera és un artista significativament vinculat a les arts escèniques. Volem incidir en aquest aspecte perquè si alguna cosa caracteritza la seva obra visual a l’espai públic és la voluntat d’establir un diàleg amb l’entorn per alterar l’escenari quotidià amb elements que conviden a la reflexió…

Visibilitzant els invisibles

Teo Vázquez és un fotògraf gadità establert a Barcelona que destaca pels seus personals retrats de gran format, sempre en blanc i negre i bolcats al carrer mitjançant la tècnica del paste up. L’obra d’aquest artista urbà esta marcada per un determinant compromís social que reivindica el protagonisme que es mereixen aquells rostres sistemàticament invisibilitzats per la nostra societat.

“¡Culo!, hijo, dije culo. ¡¿Vale?!”

A diferència de qualsevol altre cul, si volem admirar el que Eduardo Úrculo va plantar el 1999 al Parc de Carles I, a Barcelona, haurem d’aixecar la mirada en direcció cap al cel que és on, per tradició, freqüenten els temes divins…

Futurimes disonants

Si passegeu pel barri de La Sagrada Família trobareu dos edificis que criden l’atenció per les façanes que trenquen singularment amb l’homogeneïtat estilística d’aquesta zona de l’Eixample. Tots dos edificis són obres pòstumes de l’arquitecte Mario Catalán Nebot…

Amistats transfrontereres

Pintada amb un intens color vermell, la nostra gegantina txitximeca mira cap al mar seguint en paral·lel el curs del riu Besòs mentre el seu perfil pla va guanyant tridimensionalitat a mesura que girem al seu voltant, una profunditat volumètrica que la transforma fins convertir-la en una figura abstracta .…

Tots som un

En el marc del Fòrum de les Cultures 2004, Enric Maurí va crear aquesta instal·lació composta per 66 retrats de residents de Barcelona, tant nadius com d’origen estranger. Maurí agrupa aquestes 66 fotografies en 22 impresions lenticulars de tal manera que els rostres es fusionen entre ells a mesura que nosaltres canvien l’angle de la nostra mirada…

Quan els déus eren nens

Recordant quan aquests petits déus jugaven a una antiga font, avuí despareguda, de la Plaça Catalunya.…

A la Salut, Casa de Ferro

Aquest edifici d’habitatges crida l’atenció especialment per utilitzar el ferro com a material per a solucionar tant la seva estructura com les terrasses, les passarel·les, els tancaments o els cossos cilíndrics de l’escala i l’ascensor. Ens sorprèn sobretot l’aplicació de les tècniques pròpies de l’arquitectura del ferro per a la construcció d’un edifici amb finalitat residencial i no fabril com és habitual…

Art a l’oblidat Edifici Macià

L’edifici és un exemple d’aquella complicitat que alguns arquitectes i promotors van establir amb artistes i artesans de diferents disciplines (escultura, pintura, ceràmica, …) per dotar les seves edificacions d’un valor cultural i artístic que els distingís…

Acaronant el llop

Josep Tenas aprofita el tema del popular conte europeu per realitzar una realista i afable escenificació de costumisme rural en la que sorprèn, al marge de la qualitat en la factura, l’absència de tota ferocitat en la figura del llop…

Rebre les noves entrades al vostre correu

Sobre aquest bloc

Encuriosit especialment per les obres artístiques a l’espai públic de Barcelona, deixo aquí constància d’aquest passeig amb algunes fotografies, dades anexes i, de vegades, algunes observacions del tot subjectives.

Totes les fotografies d’aquest bloc estan realitzades per mi, excepte aquelles amb la corresponent menció de la font o l’autoria.

© Àlex Escorihuela. Tots els drets reservats.

%d bloggers like this: