Parcs i jardins en aquest bloc

La recerca del plaer al jardí

El jardí, en el sentit més epicuri, és un lloc tranquil, allunyat de l’enrenou de l’urbs, que facilita el nostre camí cap a l’ataràxia. En altres paraules, el jardí és un espai que ens ajudarà a trobar l’assossec espiritual necessari per calmar les nostres ansietats més supèrflues. 

Cobertes les nostres necessitats primàries, la recerca hedonista del plaer natural encara que innecessari, seguim caminant amb Epicur (s. III aC), torna a portar-nos al jardí, entès com a expressió estètica de la bellesa a través de l’art i la natura. Aquesta concepció del jardí ha continuat durant els segles. Per el filòsof anglès Francis Bacon (Londres, 1561 – 1626), per exemple, el jardí ens acosta a l’obra de Déu, el primer jardiner. Aquesta concepció paradisíaca comporta que per Bacon el jardí sigui “el més pur dels plaers humans i el major alleujament per a l’ànim de l’home”. 

Allunyant-nos dels principis filosòfics que van definir l’hedonisme en els seus orígens, el concepte ha anat canviant fins a substituir el plaer de l’ésser pel plaer del tenir i enaltir l’experiència dels sentits per sobre de la dels continguts. Així, la societat de consum ha afavorit l’elogi de la possessió material i de la riquesa distorsionant el significat de l’hedonisme fins convertir-lo en sinònim de sibaritisme, voluptuositat o materialisme. En aquest sentit, el jardí també ha estat i és una demostració d’estatus i poder econòmic en l’àmbit privat. 

El jardí també és un mirall del progrés i de l’ideari social del seu temps. Per exemple, el jardí clàssic geomètricament ordenat, a la francesa, del segle XVII i XVIII (Jardins de Versalles p.ex.) és expressió de l’esperit barroc i la monarquia absoluta, mentre que el paisatgisme anglès del XVIII disposa els elements al jardí de forma irregular, no simètrica, com representació simbòlica de la llibertat natural tant en sintonia amb l’esperit del romanticisme. 

Més contemporanis, els nous idearis paisatgistes procuren la presa de consciència ambiental des de l’experiència individual i incorporen el temps i el moviment com experiències en l’espai. L’estètica com a eina vehicular per a la reflexió. The Garden of Cosmic Speculation de Charles Jencks és un magnífic exemple d’aquest nou concepte de jardí que comentem.

ÍNDEX

Vols rebre les noves entrades al teu correu?

ART ALS CARRERS DE BARCELONA

UN BLOC REALITZAT PER AMOR A L’ART EN SENTIT LITERAL I FIGURAT

%d bloggers like this: